1194 santuarios, monasterios y lugares de devoción · ordenados por importancia
L'Església de Nostra Senyora de les Agulles és una església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de les Arenes és una església del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de les Esplugues és un santuari de l'antic terme de Conques, actualment integrat en el terme municipal d'Isona i Conca Dellà. Està situat a l'extrem nord-oriental del Mont de Conques, a migdia i a prop del poble de Sant Romà d'Abella.
Santa Maria de les Esposes és un santuari que està situat al terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola, a l'Alt Berguedà. Està inventariat com a patrimoni immoble pel catàleg de patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb el número de fitxa IPAC-3423.
Mare de Déu de les Neus d'Irgo de Tor o Santa Maria de les Neus d'Irgo és una església del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça). En concret, és l'església parroquial del poble d'Irgo de Tor, de l'antic terme de Llesp.
La capella de la Mare de Déu de les Neus és una església del municipi d'Alp (Cerdanya) protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de les Omedes és una església del municipi de Vilanova de l'Aguda (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al costat del mas de les Omedes, al peu de la pista que de Vilanova de l'Aguda remunta la vall del torrent de Valldàries, a la parròquia de l'Aguda.
L'església de la Mare de Déu de les Peces o Santa Maria de les Peces és d'estil romànic i està situada sobre un turó pròxim a la població d'Alàs i Cerc, a la comarca de l'Alt Urgell. Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de les Salines és un santuari a migdia del puig de les Salines, a l'extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a 15 km del nucli urbà, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Bon Viatge és una capella al poble de la Panadella (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser consagrada pel bisbe de Vic el 1976.
La Mare de Déu del Camí és una ermita de Cambrils, antiga església parroquial segons apareix documentada l'any 1214. L'edifici actual és renaixentista tardà del 1778 i es va construir amb pedres procedents de la pedrera de Montjuïc.
L'església del Carme és un conjunt arquitectònic del barri del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. L'accés principal es troba al carrer del Bisbe Laguarda, mentre que el del centre parroquial es produeix des del de Sant Antoni Abat.
Mare de Déu del Carme d'Argentera és una església d'Argentera al municipi de Vilanova de Meià (Noguera) protegida com a bé cultural d'interès local.
La Mare de Déu del Carme és una ermita al sud del nucli d'Ascó, entre la carretera i la xarxa ferroviària.
Mare de Déu del Carme de Periques és una església del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Castell de Rivert és una ermita romànica, antiga capella del castell, del poble de Rivert, pertanyent al municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Fins al 1969 formava part del terme municipal de Toralla i Serradell.
La Mare de Déu del Coll, o de Font-rúbia, és una església al barri del Coll —al qual dona nom—, al districte de Gràcia de Barcelona. Es tracta d'una església romànica del segle xi, de la que es conserva el cos central i el campanar, essent els altres elements actuals de l'església del segle xx.
La Mare de Déu del Coll és l'actual església parroquial del poble de Salàs de Pallars, del terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Jussà.
La Mare de Déu del Consol de la Coma és una capella del poble de Monistrol de Calders, a la comarca del Moianès. Està situada en el mas de la Coma, al nord del poble, a l'extrem del terme municipal, llindant amb Calders i Moià.
Mare de Déu del Grau és un edifici del municipi de Gallifa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.
La Mare de Déu del Guilar (SANCTA MARIA D’AQUILARIO) és un monument del municipi d'Argelaguer protegit com a bé cultural d'interès local.
El Santuari de la Mare de Déu del Padró és una església de Sant Hilari Sacalm (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Pont és una capella del poble de Lladrós, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà. És en territori de l'antic terme d'Estaon.
La Mare de Déu del Prat és una església al nucli de Figuerola d'Orcau (terme d'Isona i Conca Dellà, el Pallars Jussà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una antiga església de planta rectangular amb contrafort en un dels murs laterals.
La Mare de Déu del Puig de Meià o Sant Cristòfol del Puig de Meià és una església del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) protegida com a bé cultural d’interès local. L’església és al cim del turó sobre el poble de Vilanova de Meià, on es conserven les restes del castell de Meià i d’altres construccions alt-medievals situades al planell que forma el cim. Pel fet que s’hi venerava una imatge de la Mare de Déu, se l’anomena el santuari de la Mare de Déu del Puig. La imatge fou traslladada a la parròquia de Sant Salvador de Vilanova. L’antiga advocació era de Sant Cristòfol.
L'Església del Remei és un monument que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la vila de Cardona (Bages).
La Capella del Remei és una petita capella barroca del primer quart del s.XVII que es troba al municipi de Manresa (Bages). Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Mare de Déu del Remei d’Oroners és un temple troglodític del despoblat d’Oroners al municipi de Camarasa (Noguera) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està adossat pel costat nord a l’escarpat rocós de la Penya de la Mare de Déu, que li fa de mur, a llevant de la Serra de Montclús i a la dreta del Noguera Pallaresa. S’alça al costat del castell d’Oroners, en un repeu de la cinglera que domina l’abandonat poble d’Oroners, quasi totalment negat per les aigües de l’embassament de Camarasa.
Santa Maria del Puit o Mare de Déu del Remei és una església de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Remei del Serrat és una obra del poble del Serrat, municipi de Queralbs (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Capella del Roser és una obra de Sant Pere de Torelló (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
La Mare de Déu del Roser de Lles és una església del municipi de Lles de Cerdanya (Cerdanya) protegida com a bé cultural d'interès local.
La Mare de Déu del Roser de Forques és una capella romànica del terme municipal de Tírvia, a la comarca del Pallars Sobirà. Possiblement es tracta de l'església de l'antic poble de Forques, les restes de la qual s'estenen en un pla al nord-oest de la capella.
La Mare de Déu del Roser de Puigmaçana és l'església del petit nucli de Puigmaçana, del terme municipal de Castell de Mur, a l'antic terme de Mur. Està situada a l'extrem de ponent del petit poble de Puigmaçana, ran del camí que hi accedeix.
La Mare de Déu del Roser de Casa Franquet és la capella particular de Casa Franquet, del poble de Vilamur, pertanyent al terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Formava part del seu terme primigeni.
La Mare de Déu del Roser del Bosc és una capella del poble de Monistrol de Calders, a la comarca del Moianès. Està situada en el mas del Bosc, al sud-oest del poble, a la part central-occidental del terme municipal.
La Mare de Déu del Soler és una ermita del poble de Montardit de Baix, al terme municipal de Sort, de la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme d'Enviny.
Mare de Déu del castell de Sant Llorenç és una església a l'est de les ruïnes del castell andalusí, en un carener que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol a la riba dreta del Segre, i en terrenys de Sant Llorenç de Montgai.
Mare de Déu dels Arcs de Claravalls és una ermita de Claravalls, al municipi de Tàrrega (Urgell), protegida com a bé cultural d'interès local.
La Mare de Déu dels Desemparats és l’església parroquial del barri de la Torrassa a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), protegida com a bé cultural d’interès local. L’església parroquial, sota l’advocació de la Mare de Déu dels Desemparats, fou construïda per l’arquitecte municipal Manuel Puig Janer entre 1942 i 1949. Abans hi havia hagut un temple provisional obra de l’arquitecte Josep Maria Sagnier i Vidal del 1935 que fou cremat a l’inici de la Guerra Civil espanyola.
La Mare de Déu dels Desemparats de Ribes de Freser és una capella de Ribes de Freser (Ripollès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Mare de Déu dels Esclopets és una ermita del municipi de Vilanova de l'Aguda (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Collsuspina o la Mare de Déu dels Socors és l'església parroquial del municipi de Collsuspina (Moianès). És una església moderna, atès que la parròquia primitiva fou Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona.
La Mare de Déu del Socors és una ermita del poble del Pont de Claverol, pertanyent al municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Fins al 1969 formava part del terme municipal de Claverol.
La Mare de Déu dels Torrents és un santuari al terme municipal de l'Espunyola (Berguedà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Documentat ja al segle xiv, tot i que la devoció sembla fins i tot anterior.
La Mare de Déu dels Torrents és un petita església d’estructura molt senzilla al terme municipal de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) protegit com a bé cultural d’interès local. El reverend Magí Alandó, farmacèutic del cenobi de Poblet, va erigir aquest temple amb el permís de l’abat Josep Escuder el 1714, com diu una inscripció que hi ha a la façana. La imatge de la Verge fou trobada el 1484 dins un canyar i l’abat Juan Payo Coello hi va fer construir una ermita gòtica. Malmesa l’escultura el 1936, va ser restaurada.
Nostra Senyora dels Àngels de Sant Martí de Centelles és una església de Sant Martí de Centelles (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Santa Maria de Figuerola d'Orcau és l'església parroquial de Figuerola d'Orcau, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). Està situada ben bé al centre del poble, dins del seu recinte murat.
Ermita de Butsènit és una església de Lleida protegida com a bé cultural d'interès local.
La mezquita-catedral de Córdoba, conocida eclesiásticamente como catedral de Nuestra Señora de la Asunción y de forma popular como la Mezquita, es la catedral de la diócesis de Córdoba ubicada en la ciudad española de Córdoba, Andalucía. Según las fuentes islámicas, antes de la conquista musulmana de la península ibérica, en este lugar se encontraba la basílica de San Vicente, mientras que las excavaciones indican la existencia de un complejo episcopal erigido en el siglo V.