1194 santuarios, monasterios y lugares de devoción · ordenados por importancia
Santa Maria de Gràcia de Senterada és l'església parroquial d'origen romànica del poble de Senterada, a la comarca del Pallars Jussà. Està situada aproximadament al centre de la població, al peu de la carretera de la Vall Fosca.
La Mare de Déu de la Llinda és una església romànica del municipi d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.
El Santuari de Lurda de la Nou és una església del municipi de la Nou de Berguedà (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És dedicat a la Mare de Déu de Lorda, essent un dels molts testimonis de l’extraordinària popularitat que assolí aquesta devoció a la Mare de Deu arreu del món, i també a Catalunya.
Santuari de Lourdes és una església eclèctica de Prats de Lluçanès (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de Montnegre és una església de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de Montserrat és un temple al nucli urbà de Clariana (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local. L'església de Clariana és un edifici aïllat de planta irregular.
L'església de la Mare de Déu de Montserrat és un temple parroquial catòlic de la ciutat de Badalona. Està situada a la plaça de Cuba, al barri de Sant Crist de Can Cabanyes.
La Mare de Déu de Montserrat de Casa Coix és una capella particular, romànica, de Casa Coix, a la vila d'Alins, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada en el centre de la població, al costat de Casa Coix.
Mare de Déu de Pedra és una església romànica situada als contraforts del Montsec d'Ares al municipi d'Àger (Noguera). La primera documentació és de l'any 1042 i fa referència a l'antic castell de Pedra.
Santa Maria de Ginebret és una santuari de Santa Maria de Merlès (Berguedà) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Conegut com el Santuari de la Mare de Déu de Ginebret o de Pinós.
Mare de Déu de Refet és una església de Seró, al municipi d'Artesa de Segre (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada al nord de Seró, a l'indret de Refet, als peus de l'altiplà de la Força.
El Santuari de la Mare de Déu de Riupedrós és una obra de Vilaller (Alta Ribagorça) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera és un conjunt religiós situat al Puig de les Tres Creus sobre la vila de Torelló en la comarca d'Osona. Originalment un oratori del segle xiii, ha estat reconstruïda tres vegades, com a capella romànica al segle xv i com a capella popular al segle xviii.
Santes Masses de Sedó és una ermita de Sedó, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu de Sentfores és un edifici religiós del municipi de Sant Martí de Tous comarca de l'(Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. Tenint vora set segles d'història, ha estat un punt de devoció pels habitants del poble de Tous i dels municipis propers.
La Capella de Vinyés, Capella del Vinyers o Mare de Déu de l'Anunciació, és una obra d'Avinyó (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.
La Mare de Déu de l'Assumpció d'Artesa de Segre és una església de les darreres tendències d'Artesa de Segre (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu de l'Assumpció dels Castells és un monument del municipi de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell) protegit com a bé cultural d'interès local.
Capella de l'Esperança és una capella situada al carrer de l'Esperança del municipi de Blanes (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de l'Esperança del Castellet és l'església romànica del veïnat del Castellet, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra. La primitiva església del Castellet fou la de Sant Feliu del Castellet, que fou abandonada en un temps indeterminat.
Mare de Déu de l'Esperança és una capella d'una sola nau amb volta de canó del municipi de Bolvir (Cerdanya) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de Roca-sança o Santa Maria de Roca-sança és una obra del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’església de Santa Maria de Roca-sança és l’església de l’antic hospital i casa d’hostatge d’aquest nom, situada al peu de l’antic camí de Gréixer i Coll de Jou que anava a Bagà. L’hospital és documentat des del 1279 i l’església, des del s. XIII, quan era regida per un rector amb alguns servents que captaven per l’església i s’encarregaven dels malalts i dels vianants. Ja al s. XIV en tingueren cura els donants i ermitans del lloc.
Santa Maria de la Bleda és una església del veïnat del mateix nom al municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de la Candelera d'Olp, modernament la Purificació, és l'església parroquial del poble d'Olp, en el terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme d'Enviny.
La Mare de Déu de la Candelera d'Enviny, actualment dedicada a la Purificació, és l'església parroquial del poble d'Enviny, en el terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme d'Enviny.
La Capella de la Concepció és una església del municipi de Talamanca (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santuari de la Mare de Déu de la Devesa és un edifici del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de la Gleva és un santuari de les Masies de Voltregà, al Voltreganès (Osona), dedicat a una imatge trobada cap al segle xiii. Catalogat com a bé cultural d'interès local, és el segon més important de Catalunya després del de Montserrat.
La Mare de Déu de la Gorga és un santuari del municipi de Preixens (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És situat al mig dels camps de conreu que hi ha al nord-est del poble de Preixens a prop del poble de Mafet del municipi d'Agramunt.
Santa Maria de Castellmeià, també coneguda com la Mare de Déu de la Llet, forma part del conjunt de construccions disperses del llogarret de Castellmeià (entitat de població de Torrefeta i Florejacs), dit antigament Meià, situat a migdia del poble de Llor. És situada prop del castell que l'hi dona el nom.
Mare de Déu de la Mata és una església de Castellar del Riu (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de la Muntanya és un santuari del terme municipal de Rialb, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme del mateix nom.
El Castell i capella de la Mare de Déu de la Pertusa és un conjunt arquitectònic de Corçà, al municipi d’Àger, inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l’aresta de la roca que, des del collet de la Pertusa, s’endinsa damunt de la Noguera Ribagorçana, en el seu vessant esquerre, a l’entrada sud del congost de Mont-rebei. És un mirador excepcional sobre l’embassament de Canelles i les serres del Montsec d’Ares i Montsec d’Estall. Es conserva força bé.
La capella de la Pietat és un edifici de Berga protegit com a bé cultural d'interès local.
La Mare de Déu de la Pietat és una capella del municipi de Sant Gregori (Gironès).
La Mare de Déu de la Pietat és l'antiga capella del castell d'Orcau. És romànica, i està profusament decorada a l'estil de les esglésies del segle xi, amb decoració llombarda.
La Mare de Déu de la Pietat de Tírvia és un conjunt de Tírvia (Pallars Sobirà) format per una capella i esteles funeràries medievals, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Està situada a l'extrem sud-est del nucli de la vila, al cementiri municipal.
La Mare de Déu de la Pietat del Pedreguet és una església d'Amer (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Mare de Déu de la Pineda és una ermita del municipi de Vila-seca (Tarragonès) declarada bé cultural d'interès nacional.
La Mare de Déu de la Posa és un santuari del municipi d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic terme municipal d'Isona.
La Mare de Déu de la Ribera és una església barroca de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de la Sala o Santa Maria de la Sala és una ermita romànica al SE del terme municipal de Jorba (l'Anoia) construïda sobre un petit planell enlairat prop de l'Anoia i del mas de Can Cansalada.
L'església de la Mare de Déu de la Salut és un temple parroquial catòlic del barri de La Salut de Badalona, al passeig de La Salut, núm. 38.
Mare de Déu de la Salut de Montanissell és un monument del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell) protegit com a bé cultural d'interès local.
La Mare de Déu de la Serra és una ermita romànica del poble de Farrera (Pallars Sobirà), en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a 600 metres al nord-oest del poble de Farrera.
Mare de Déu de la Serra és una obra del municipi de Fogars de la Selva (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de la Serreta o de la Serra, és una capella romànica del poble de Claverol (Conca de Dalt), al Pallars Jussà. Fins al 1969 formava part del terme municipal de Claverol.
Mare de Déu de la Soledat de Selvanera és una ermita de Selvanera, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu de la Vedrenya és una ermita del municipi d'Artesa de Segre (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al costat de la carretera que mena a Montmagastre, entitat de població del municipi d'Artesa de Segre.
La Mare de Déu de la Vilavella de Basturs és una església romànica del poble de Basturs, dins l’antic terme d’Orcau, i actualment en el municipi d’Isona i Conca Dellà. Les ruïnes d’aquesta església es veuen des del poble de Basturs, dalt d’un serrat al nord de la població, accessible un tros per una pista i la resta, la pujada dalt del serrat, a peu. La denominació del lloc, Vilavella de Basturs porta a considerar que podria ser el primer emplaçament del poble de Basturs, a partir del qual es generà l’actual, al peu del serrat; ara bé, la manca de documentació que ens doni referències ho deixa tot en hipòtesis.