13.047 monumentos · ordenados por importancia
Santa Cristina de Corçà és una ermita d'origen medieval del municipi de Corçà (Baix Empordà), situada a uns cinc-cents metres als afores del nucli, en direcció sud. És un monument protegit amb categoria BCIL i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català (IPAC 7018).
Santa Càndia és un temple al terme municipal d'Orpí (Anoia) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici, del 1368, forma part del nucli de les cases de Santa Càndia.
Santa Engrazia baseliza Gipuzkoako Zestoa udalerriko Aizarna auzoaren lursailetan dagoen baseliza bat da. Aizarnako herrigunetik urrun dago, Santa Engrazia muino edo mendiaren tontorrean.
Santa Engràcia de les Oluges és una església de les Oluges inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ermita de Santa Eugènia de les Piles és un edifici religiós del segle xix situat al municipi de les Piles que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està compost d'una sola nau de planta rectangular i amb una coberta de doble vessant.
Santa Eugènia és una petita església romànica que data del segle xi, a Saga, petit municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya, a pocs quilòmetres a l'oest de Puigcerdà.
L’església parroquial o Església de Santa Eulàlia és un edifici de le veïnat de Santa Eulàlia de Puig-oriol al municipi de Lluçà, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de la segona església del poble, construida en els segles xvi-xvii quan la vella església (uns sis cents metres més a l’oest de l’edifici actual) va ser abandonada. Edifici en estil barroc popular, va rebre una extensió i reforma major el 1855, quan va esdevenir església parroquial. Adossada a l’església hi ha la rectoria. El campanar quadrangular està coronat amb una balustrada.
L'església parroquial de Santa Eulàlia de Crespià es troba a Crespià (Pla de l'Estany), municipi situat a cada banda de la riera del mateix nom, just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Eulàlia d'Ultramort és una església romànica del municipi d'Ultramort inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Eulàlia de Banyeres és una església de Banyeres del Penedès (Baix Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Santa Eulàlia de Begudà centra el poble de Begudà, entitat de població del municipi de Sant Joan les Fonts. Situat a la dreta de la riera del Turonell i format per unes quantes cases que envolten el temple i diverses masies disseminades pel terme.
Santa Eulàlia de Palau és una església romànica de Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La capella de Santa Eulàlia és una església de la Molsosa (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Eulàlia del Papiol és l'església parroquial del Papiol i és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És la zona del nucli antic de la vila, concretament de l'anomenada plaça de l'Església.
Santa Eulàlia d'Unha és l'església parroquial de la població d'Unha (Naut Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Fou bastida dalt d'un turó, on s'agrupen les edificacions que formen al costat del clos del cementiri.
Santa Creu de Rodes o Santa Helena és una església del municipi del Port de la Selva. Està situada a l'est de les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes, aproximadament a un quilòmetre al nord de distància del monestir de Sant Pere de Rodes.
Monumental fábrica columnaria que fusiona el renacimiento y el fastuoso barroco academicista neoclásico proyectada por Diego de Siloé y construida en cantería de la máxima finura técnica, que deslumbra por sus tres naves de colosal luz espacial a igual altura sustentadas por espectaculares pilares fasciculados jónicos colosales, un coro tallado por Pedro de Mena y una fachada monumental barroca esculpida flanqueada por una esbelta torre de ochenta y cuatro metros de altura ("La Manquita").
La catedral de Santa María, llamada también catedral primada de España, es un templo católico de arquitectura gótica en Toledo, considerado por algunos como el opus magnum de este estilo en España. Su construcción comenzó en 1226 bajo el reinado de Fernando III el Santo y las últimas aportaciones góticas se dieron en siglo XV cuando en 1493 se cerraron las bóvedas de los pies de la nave central, en tiempos de los Reyes Católicos.
Monumental fábrica de estilo barroco academicista del siglo XVII erigida como iglesia del convento de los mercedarios, que destaca por su espaciosa planta basilical sostenida por pilares toscanos y una espectacular fachada monumental de gran plasticidad esculpida.
Magna obra que constituye un bellísimo ejemplo de iglesia-fortaleza única del gótico tardío y transición renacentista construida en cantería caliza de primer orden con potentes contrafuertes militares, torreones angulares provistos de matacanes y una espectacular fachada renacentista diseñada por Juan de Orea.
Monumental templo gótico valenciano construido entre los siglos XIII y XV que destaca por su presbiterio renacentista con frescos universales, el monumental cimborrio calado octogonal gótico flamígero, la barroca Puerta de los Hierros y la Capilla del Santo Cáliz que custodia la célebre reliquia universal.
La iglesia de Santa Catalina es un inmueble de la localidad española de Elduayen, en la provincia de Guipúzcoa.
Santa Maria d'Elena, de Sobreroca o de Puig d'Elena, és un santuari de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) situat al vessant del puig d'Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Llogaia és una església parroquial al nucli de Santa Llogaia d'Àlguema (l'Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Llúcia de Renau és una església al municipi de Renau (Tarragonès) protegit com a bé cultural d'interès local.S'hi conserva una imatge de la Mare de Déu del Lloret, reproducció de la talla gòtica provinent del Santuari de Mare de Déu del Lloret. La pintura de l'interior sembla l'original.
Santa Llúcia de Sobremunt és una ermita de Sobremunt (Lluçanès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que es troba en un dels cims de la muntanya de Santa Llúcia de Sobremunt.
Ermuko Andre Mariaren santutegia Laudion (Araban) dagoen santutegi gotikoa da. Hiru eraikinek osatzen dute: Andre Maria eliza, aparteko dorrea eta Santa Luzia baseliza.
La Santa Madrona és una ermita al camí de Faió, prop de la línia ferroviària i el riu Ebre, al terme municipal de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És sobre la base d’un poblament prehistòric, on deien que es va edificar una antiga ermita que va ser substituïda per l’actual. Ermita d’una sola nau de planta rectangular amb l’absis no marcat en planta. A l’interior, la nau està coberta amb arcs diafragmàtics que sostenen l’embigat de fusta sota coberta.
Santa Magdalena de Serramitja és la capella de la casa de Serramitja, del terme municipal de Moià (Moianès, Bages). Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Magdalena és una ermita al terme municipal de Garcia (Ribera d'Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local. El santuari està construït sota una roca que cobreix tota la construcció.
Santa Magdalena, anomenada la Catedral del Montsant, és una ermita al municipi d'Ulldemolins (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Santa Magdalena va ser fundada per Fra Llorenç Julià.
L’ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d’alçada al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l’oest, cap a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà. De l’ermita, d’estil romànic ja se’n té constància d’ençà el 1326 i sembla fou ampliada amb una hostatgeria al segle xvii. S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
Santa Magdalena de Montpalau és un monument del municipi d'Argelaguer protegit com a part del bé cultural d'interès nacional del castell de Montpalau.
Santa Magdalena de Puigsac, també coneguda com a Santa Margarida de Pardines, és una capella isolada situada al nord de la Serra Cavallera, al nucli de Puigsac, al municipi de Pardines, a la comarca catalana del Ripollès. Santa Magdalena de Puigsac és una capella isolada situada a la serra Cavallera, prop del nucli de Pardines. És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Magdalena de Vilajoan és un edifici religiós del poble de Vilajoan (municipi de Garrigàs (Alt Empordà)) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Margarida de Quart és una església romànica de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Santa Margarida es troba al cim d'un petit turó, fora de l'actual nucli de Quart que ha crescut vora la carretera de Girona a Llagostera.
L'ermita de Santa Margarida és una capella romànica als afores del poble de Vilobí d'Onyar (Selva). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Margarida d'Agulladolç és una església de Mediona (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Margarida de Bianya és una església situada al nucli homònim, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont, a Hostalnou de Bianya, a la Vall de Bianya (Garrotxa), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Margarida de Cabagés és una església romànica de Vidrà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Margarida de Vinyoles és una església del municipi de les Llosses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d'Olvan és una església del municipi d'Olvan (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Talamanca és una església romànica del municipi de Talamanca (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de la Jonquera és una església del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d'Alpens és una Parròquia i una església d'Alpens (Lluçanès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Granollers de Rocacorba és l'església parroquial de Granollers de Rocacorba, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria és l'església parroquial romànica de la Tallada d'Empordà. Està situada dins el que era l'angle nord-est del recinte del castell.
La parroquia de Nuestra Señora de la Asunción más conocida como iglesia de Santa María la Real o simplemente iglesia de Santa María (en euskera: Andra Mari Eliza) es un templo católico situando en la localidad guipuzcoana de Deva en el País Vasco, España. Es un gran edificio gótico-renacentista que se comenzó a construir en el siglo XV finalizándose en el XVII. Está dotado de un claustro de planta cuadrangular con cuatro tramos, cubiertos por bóvedas de crucería, de estilo gótico y una magnífica portada policromada, muy bien conservada, también gótica.
Santa Maria de Castelló de Farfanya és l'església del castell de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria d'Ivorra és una església al municipi d'Ivorra (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santuari als afores de la vila d'Ivorra, situat a l'antic emplaçament de l'església romànica, de planta rectangular format per una església i una hostatgeria.
