13.047 monumentos · ordenados por importancia
Sant Sebastià de Corçà és una capella de Corçà (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sebastià és una capella que se situa al nucli de Molló. Va ser construïda l'època modern i és inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sebastià de Sant Feliu de Pallerols és una ermita del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sebastià de la Selva de Mar és una església de la Selva de Mar (Alt Empordà) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada als afores, a l’oest del nucli urbà de la població, en un replà una mica més enlairat sobre la vall de la riera de la Selva, en l’antic camí que porta a Sant Pere de Rodes. A la part posterior de l’església es localitza el cementiri. Cada vint de gener, diada de Sant Sebastià, s’hi celebrava un ofici solemne, i encara de tant en tant s’hi diu una missa.
Sant Sebastià de Talarn és una ermita de la vila de Talarn, pertanyent al terme d'aquest nom, del Pallars Jussà. Està situada al nord-oest de la vila i al sud-est de l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials, dalt d'un turonet entre la llau dels Sabarissos (est) i la llau de les Maçanes (oest).
L'església de Sant Sebastià de Guàrdia de Noguera és una església del terme municipal de Castell de Mur, a l'antic terme de Guàrdia de Tremp. Es troba a mig camí entre Guàrdia de Noguera i Cellers.
Sant Sebastià de la Canonja és una església de la Canonja inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Segimon del Bosc és una església de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Serni de la Pedra és l'església parroquial de la Pedra, al municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Serni de Prats és un monument del municipi de Prats i Sansor (Cerdanya) protegit com a bé cultural d'interès local. Edifici d'una sola nau amb volta de canó bastant llarga i molt alta.
Sant Serni d'Arfa és una obra del municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Serni de Baiasca és l'església parroquial romànica del poble de Baiasca, en el terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. És a la meitat occidental del mateix poble de Baiasca.
Sant Joan i Sant Cerní de Tolosa és una església del municipi de Canejan (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Silvestre de Serra d'Alt és una església romànica, del segle xii, que es troba al llogaret de la Serra de Dalt dins del municipi d'Oliola, a la comarca de la Noguera. Sovint apareix citada com a Sant Silvestre de Serralta, però tant als goigs com al Bisbat d'Urgell s'utilitza la forma Serra d'Alt.
Sant Tomàs és una església al nucli de Ventajola (Cerdanya) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Documentada a partir de l’any 958 com a pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuixà en el precepte del rei Lotari i confirmada en la butlla del papa Joan XIII l’any 968, i encara altre cop l’any 1011 en la butlla de Sergi IV.
Sant Vicenç de Tordera és una obra del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Vicenç d'Espinelves és una església romànica d'Espinelves (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Vicenç és un edifici de dues naus, cadascuna amb un absis semicircular i cobertes amb una volta de canó, amb una capella lateral, que hi fou afegida més tardanament.
Sant Vicenç de Saneja és una església romànica del nucli de població de Saneja a Guils de Cerdanya (Cerdanya), protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Vicenç és una església parroquial al nucli de Rupià (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. La primera referència documental sobre l'església de sant Vicenç de Rupià data del 1139, com a part d'un conveni de vassallatge entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred.
Sant Vicenç de Tossa és una església del municipi de Tossa de Mar a la comarca de la Selva. És un edifici de grans dimensions al mig de la Vila Nova de Tossa que es basa en una nau central i capelles laterals.
Sant Vicenç d'Albarca és una església d'Albarca, al municipi de Cornudella de Montsant (el Priorat) declarada Bé Cultural d'Interès Local.
Sant Vicenç de Planoles és una obra del municipi de Planoles (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Vicenç de Rus és una església al terme de Castellar de n'Hug (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Sant Vicenç de Rus és una església aïllada situada en una zona muntanyosa de prats i boscos.
Sant Vicenç de Torrent és una obra de Torrent (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Vicenç de Viladasens és situada al centre de la població de Viladasens a l'esquerra de la riera de Cinyana. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Vicenç de les Roquetes és una capella romànica protegida com a bé cultural d'interès local al terme municipal de Sant Julià de Ramis (el Gironès). Establerta com a canònica agustiniana al segle xii passà a ser usada com a masia.
Les Capelles de Sant Zenó i la Mare de Déu del Pilar és una obra de Xerta (Baix Ebre) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Santa Agnès de Malanyanes és una església situada a Santa Agnès de Malanyanes, al terme municipal de la Roca del Vallès protegida com a bé cultural d'interès local. És un edifici de nau única amb coberta de volta apuntada.
El monestir de Santa Maria de Solius i l'església de Santa Agnès de Solius són un conjunt d'edificis del poble de Solius, al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La iglesia de Santa Ana es un edificio situado en el concejo español de Tuyo, en la provincia de Álava.
Santa Anna és una església parroquial al poble de l’Estartit, integrat a construccions annexes. L’església parroquial de Santa Anna, que ja existia anteriorment, va ser reconstruïda i eixamplada l’any 1920, segons consta a una placa de la façana, on s’indica que fou costejada pels familiars de Pere Coll i Rigau (introductor del conreu de l’arròs a l’Empordà el segle XIX) per tal d’honorar la seva memòria.
Santa Anna de Llavorsí és l'església parroquial del poble de Llavorsí a la comarca del Pallars Sobirà. És al centre del poble.
Santa Anna d'Almudèfer és un edifici de l'antic terme d'Almudèfer, al municipi de Caseres (Terra Alta) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Anna de Claret és una ermita o santuari del nucli de Claret, al sud-est del municipi de Santpedor (Bages). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Bàrbara de Pruneres és una església d'Oix, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). Enclavada a la serra de Santa Bàrbara, al bell mig de l'Alta Garrotxa, s'hi observa una panoràmica excepcional sobre la vall d'Oix, el Bassegoda, el Ferran, etc.
El convento de Santa Catalina es un edificio situado en la localidad guipuzcoana de Motrico, en el País Vasco en España. La institución monástica fue fundada en 1575 por la familia Berriatua como establecimiento para monjas agustinas bajo la advocación de Santa Catalina. Inicialmente se ubicó en la casa-torre de Aritzeta, donada por los fundadores, pero a lo largo del siglo XVII sufrió varios traslados hasta establecerse en su emplazamiento actual en 1661. En la actualidad, el edificio conventual es propiedad del Ayuntamiento y la iglesia pertenece al Obispado.
Santa Caterina d'Espasens, antigament coneguda Santa Maria, és una església romànica del veïnat d'Espasens, al poble de Vilavenut, municipi de Fontcoberta (Pla de l'Estany), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Caterina és l'església parroquial de Vinyols (el Baix Camp) protegida com a bé cultural d'interès local.
L'Església de Santa Cecília de Voltregà és una obra barroca de Santa Cecília de Voltregà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
iglesia Parroquial de Santa Cecilia es un iglesia situado en Molló, provincia de Girona. Está inscrito como monumento protegido del patrimonio histórico español con la referencia RI-51-0004370.
Santa Cecília de Beders és una petita església romànica de Beders, al municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya). Santa Cecília de Beders, que depèn de l'antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és citada a l'Acta de consagració de la Catedral d'Urgell (839).
Santa Cecília de Ragort és una obra del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Cecília de Sadernes és un monument del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Cecília de les Serres és l'església parroquial del poble de les Serres, al municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès). És d'estil romànic, molt modificat al segle xviii.
Santa Coloma de Fitor és una església del nucli de Fitor, al municipi de Forallac (Baix Empordà), protegida com a Bé cultural d'interès local. Està dedicada a la verge i màrtir santa Coloma i s'hi celebra un aplec el tercer diumenge d'octubre.
Santa Coloma de Ger és una església d'estil romànic modificat de Ger (Baixa Cerdanya) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Santa Coloma de Gramanet El templo fue proyectado y sus obras, en parte, dirigidas por Francesc d'Assís
Santa Creu d'Horta és una església d'Osor (Selva), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba al centre de la vall d'Horta, al lloc anomenat Puig de Santa Creu, i a uns escassos 100 m hi ha el mas de Ca l'Iglésies.
La Santa Creu de Fonollosa és l'església parroquial de Fonollosa (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
