13.047 monumentos · ordenados por importancia
La Mare de Déu de la Trobada és una ermita del poble de Montferrer, del municipi Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Està situada a la vora del riu del seu mateix nom.
El Santuari de la Mare de Déu de les Alegries va ser la primera parròquia de la vila de Lloret de Mar. Va ser parròquia de la vila des que va ser consagrada, el 1079, fins al 1522, quan es va inaugurar una nova parròquia a prop de la platja.
La Mare de Déu de les Ares és un santuari del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
L’ermita de la Mare de Déu de les Garrigues és a la comarca lleidatana de les Garrigues, gairebé a la mateixa distància dels pobles de l’Albagés, el Cogul, Granyena de les Garrigues, els Torms i El Soleràs, concretament a la Partida dels Rasos, dins del terme municipal d’aquesta darrera població. És una petita construcció moderna (de l’any 2008) tota ella de pedra natural, encarregada per Jaume Casañé i Bellet per honorar aquesta nova advocació que aquell mateix any fou creada per poder ser la verge comuna de tots els garriguencs.
Mare de Déu de les Neus d'Espinavell és una obra del poble d'Espinavell, al municipi de Molló (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de les Olletes està situat a la Vall d'en Bas dins un barranc i es troba a 1.036 metres sobre el nivell del mar, al vessant nord del Puigsacalm just sota Santa Magdalena del Mont. La cova té cinc metres d'alçada per vuit de fondària i quatre d'amplada.
La Mare de Déu de les Pinyeres és una ermita romànica reconstruïda en època barroca situada als termes municipals del Masroig i Bellmunt del Priorat (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Tots dos municipis hi fan romeria el dia de la festivitat, el dissabte després de Dilluns de Pasqua.
La Mare de Déu de les Sogues és un santuari del municipi de Bellvís (Pla d'Urgell) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església del Carme de Camprodon és una obra gòtica de Camprodon (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’ermita de Santa Maria del Catllar (o Nostra Senyora del Catllar) és una capella romànica d’una sola nau amb absis i volta de canó situada al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), en un turó on hi hagué abans el castell del Catllar o «Castellario», del qual no se’n conserven restes, i que donà nom al llinatge Catllar o Descatllar. És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu del Coll és una església del poble de la Guàrdia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu del Cós és una capella del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a la muntanya del Cós dintre el recinte de l'antic Castell de Montagut.
El Santuari del Far és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Santuari de la Mare de Déu del Far corona la punta d'una colossal i impressionant cinglera, de silueta inconfusible, a 1.123 metres d'altitud.
La Mare de Déu del Merli és una església del municipi d'Alguaire (Segrià) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l’antic terme de Sous, a l’extrem meridional de l’antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d’Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l’Empordà i del Bisbat de Girona.
La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’oratori de la Mare de Déu del Prat és una antiga capelleta o reposador situada a la vora de l’antic camí ral a Camprodon, és a dir al NE, molt a prop de la vila, erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població. S’hi venerava una imatge d’alabastre de tipus gòtic, donada pel canonge donat del monestir Enric Valeric. La capella actual fou feta el 1602, i l’altra el 1623. Restà sense culte entre 1936 i el 1970, que fou novament oberta.
La Mare de Déu del Remei de Castellbò és una capella de Castellbò, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu del Remei de Castellar és una capella de la masia de la Llena, a Castellar de la Ribera (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Capella del Roser de Sant Martí Sesgueioles és una obra de Sant Martí Sesgueioles (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu del Roser de Granyena és una obra de Granyena de les Garrigues (Garrigues) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Roser del Mas de Pere és una capella romànica del Mas de Pere, al nucli de masies dispers dels Masions, en el poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà. És una capella romànica molt senzilla.
La Mare de Déu del Roser de Gimenells és l'església parroquial de Gimenells, al municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu del Roser és una església del municipi de Vilallonga del Camp (Tarragonès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu del Roser d'Aubèrt és una església amb elements romànics i renaixentistes del poble d'Aubèrt al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Capella del Roure és una petita capella de Camprodon (Ripollès). Originàriament era un petit oratori de camí situat a la sortida de la vila en direcció a Molló.
El Mare de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El santuari dels Arcs és l'hostatgeria per a pelegrins bastida als segles xvii i XVIII i s'hi accedeix per una escalinata també d'època barroca.
El Santuari de la Mare de Déu dels Munts és una església barroca de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de Solers és un santuari del municipi noguerenc de Tiurana, al Segre Mitjà, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia és una obra del municipi de Llívia (Cerdanya) que s’aixecà els segles xvi i xvii sobre d’una altra d’anterior, aprofitant-ne els materials. Ambdós edificis estan inventariats de manera separada: l’església forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i les Torres de l’Església de Llívia estan declarades bé cultural d’interès nacional.
Sortzez Garbiaren eliza Aezkoako Aribe udalerrian 1943. urteko kristiau eliza bat da, neogotiko estiloan.
El Mas Pi és una masia a poca distància a ponent del nucli urbà de la població de Llers (Alt Empordà), pel camí que porta al mas Pi, a la zona de les Brugueres. Masia, catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, està aïllada i formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. La part destinada a habitatge presenta les cobertes d’un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un cos adossat cobert amb terrassa al pis i una volta rebaixada bastida en pedra a la planta baixa.
El Mas de Ventura és una masia de Constantí (Tarragonès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Antiguo complejo industrial y agropecuario del siglo XVII que funciona como centro de interpretación al conservar sus estructuras de mampostería, las canalizaciones de piedra basta, la balsa de decantación y los restos de la maquinaria de madera destinada a la molturación de grano.
Joya del modernismo catalán proyectada por el arquitecto Lluís Muncunill en 1907 que destaca mundialmente por su perfil sinuoso de arcos parabólicos, muros revestidos con mortero de cal blanca y una espectacular cubierta sinuosa cupulada que imita formas orgánicas de la naturaleza.
Gran complejo agropecuario e indiano estructurado a partir del siglo XVI que presenta un cuerpo residencial tradicional con un monumental portal dovelado de arco de medio punto en piedra granítica, ventanas de repisa moldurada y dependencias anexas para la producción agrícola.
Gran explotación agrícola tradicional del siglo XIX reconvertida en espacio cultural que exhibe una fachada de líneas neoclásicas con un gran reloj de sol esgrafiado, balconadas de forja artística y grandes salas cubiertas con techumbres de viguería noble.
Gran heredad agrícola documentada desde el siglo XV que muestra la estructura tradicional catalana de tres cuerpos con tejado a dos aguas, un monumental portal dovelado de arco de medio punto en piedra caliza local y ventanas con alféizares renacentistas labrados.
Gran explotación agrícola tradicional estructurada a partir del siglo XVII en mampostería basta que conserva su estructura de tres cuerpos, un gran portal dovelado y un reloj de sol pintado al fresco en el paramento principal.
Gran explotación agropecuaria tradicional documentada desde el siglo XVII que funciona como equipamiento municipal, caracterizada por su volumetría de tres cuerpos con tejado a dos aguas, un gran portal dovelado de arco de medio punto y ventanales con dinteles de cantería labrada.
Gran complejo agropecuario tradicional estructurado a partir del siglo XVI que presenta muros perimetrales de mampostería basta, un monumental portal dovelado de arco de medio punto de gran envergadura y ventanas de repisa moldurada protegidas por alféizares labrados.
Antigua heredad agrícola tradicional estructurada a partir del siglo XVI mediante muros de mampostería basta que presenta un monumental portal dovelado de arco de medio punto en piedra local y ventanas con dinteles de arenisca labrada.
