13.047 monumentos · ordenados por importancia
Yacimiento arqueológico musealizado del siglo I vinculado a la Vía Nova que preserva los muros de sillería granítica de un complejo termal privado y las canalizaciones de agua caliente procedentes de los manantiales de Río Caldo.
Casa solariega señorial de estilo barroco tradicional del siglo XVIII que presenta una simétrica fachada de mampostería regular enlucida con un gran blasón heráldico finamente tallado en piedra caliza, ventanas conopiales y balconadas de forja.
Las Palmas ( provincia de Las Palmas de Gran Canaria ) , La Oliva, Yaiza.
El santuari de Santa Maria de l'Om és una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. És un temple situat al nord-oest del petit nucli de Pelacalç, a llevant del municipi de Ventalló al qual pertany.
La Mare de Déu del Portal és una església a la vila dels Prats de Rei (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’actual edifici està situat al lloc que ocupà el Portal Major, de la vila dels Prats de Rei, sobre el qual, quan es van reedificar les muralles, entre els anys 1375 i 1377, s’hi obrí una capella mural on s’hi col·locà la imatge de la Mare de Déu del Portal. La primitiva església fou construïda ja en aquest mateix lloc al segle xvi i fou enderrocada per a aixecar l’edifici actual, l’any 1700. Fou acabada l’any 1787 "Reig Nani Cardo III".
L'ermita de la Mare de Déu d'Arboló és una capella del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori del poble d'Arcalís, dins de l'antic terme d'Estac.
El santuari de la Mare de Déu d'Arbul pertany a l'antic terme de Fígols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà. És un temple d'origen romànic situat a 932 m d'altitud, a l'antic lloc d'Arbul, al sud-oest de Montllobar i, per tant, a prop de Fígols de Tremp.
La Mare de Déu d’Argimon és una petita capella romànica que fou afegida al castell d’Argimon segurament ja al segle x. La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç Guerau de Cabrera; Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l’ermita el 1106. Es creu que el culte marià es remunta a la consagració de la capella però això no apareix reflectit fins al 1279, en què s’integrà sota la jurisdicció religiosa de Sant Martí d’Esparra.
La Mare de Déu de Biuse és una ermita de l'antic poble de Biuse, ara Bordes de Biuse, en el terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada a força alçada a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, al nord-oest de la Torre de Biuse, restes del Castell de Biuse.
El santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs està situat dins del terme de Gavet de la Conca. Pertanyia a l’antic terme de Sant Salvador de Toló, i és al vessant nord d’una carena que enllaça la Serra de Comiols amb el Montsec de Rúbies, a l’extrem nord de la serra denominada lo Tamany, prop del límit sud dels termes esmentats, però dins del terme de Vilanova de Meià. Actualment hi ha un alberg de muntanya, que pertany a la Diputació de Lleida. Les restes de la seva església de santa Maria són al costat de la masia actual.
Mare de Déu de Camp-real és una església del municipi de Massoteres (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu de Collbàs o Santuari de Collbàs és una ermita dalt d'un turó de la Serra de Collbàs. Inicialment depenia de Santa Maria del castell de Claramunt, i des de 1779 va quedar vinculada a la parròquia de Sant Marti de Carme, terme municipal al qual pertany.
La Mare de Déu de Fa és una ermita del poble d'Espui, en el terme municipal de la Torre de Cabdella, del Pallars Jussà. Està situada a considerable alçada en un contrafort oriental del Tossal de la Collada Gran, damunt de la vall del Flamisell.
L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners, a 5 quilòmetres de Santa Coloma de Farners. El seu estil és una barreja de romànic i barroc, a causa de l'ampliació que va patir l'ermita a posterior.
El Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya (Fussimanya en versió antiga), és una església d'estil romànic del segle xii situada al municipi de Sallent (Bages). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
El santuari de Massarrúbies es una església de Montpol, al municipi de Lladurs (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros es troben al cim del Mont-ros, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, a l’extrem oriental del terme, dintre de la parròquia de Begudà. El 2012, l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts va comprar el terreny on hi ha les restes del castell i el santuari. És una obra protegida com a bé cultural d’interès local.
La Mare de Déu de Montcorb és una església de Riudarenes (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de Montdois és una església del terme municipal de Rupit i Pruit catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici actual data del segle xviii, tot i que ja es menciona una capella de Santa Maria de "Mont Doys" a la parròquia de Fàbregues l'any 1263.
Mare de Déu del Montgoi és un santuari del municipi de Vilaverd (Conca de Barberà) protegit com a bé cultural d'interès local. El primer esment d'una capella en aquest lloc data del 1214.
El santuari o capella de Santa Maria de Montgrony és un santuari marià del bisbat de Vic, situat al Montgrony. Es troba en el cingle de la serra de Sant Pere, a uns 1370 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès.
La Mare de Déu de Montornès és un monument del municipi de la Pobla de Montornès protegit com a bé cultural d'interès local. L'església parroquial de la Pobla de Montornès, dedicada a Santa Maria, és a un quart d'hora, aproximadament de la localitat, dalt d'un turó.
La Mare de Déu de Montserbós, altrament dita Santuari de les Capelles és un santuari d'origen romànic situat a 986 m d'altitud, prop del Tossal Gros, a ponent de Montllobar i, per tant, a prop del Pont de Montanyana. És dalt d'un turó que domina la carretera C-1311, que li fa pràcticament tota la volta.
La Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera és una església situada a la colònia tèxtil homònima de Puig-reig (Berguedà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Castelldans és una ermita d'aquest municipi de les Garrigues inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Montferri (Alt Camp). De propietat municipal, està adscrit a la parròquia de Sant Bartomeu de Montferri.
La Capella de la Mare de Déu de Montserrat és una edificació de Vilalba dels Arcs (Terra Alta) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Palau és d'una sola nau amb absis semicircular.
Mare de Déu de Pallerols és una obra de la Sénia (Montsià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de Santa Maria de Paretdelgada és un edifici religiós situat al terme de la Selva del Camp i a uns 4 km del poble, a l'antic camí de Vilallonga. La primitiva imatge venerada era una marededeu romànica amb el Nen a la falda.
El santuari de la Mare de Déu de Puig-aguilar és un santuari que s’aixeca dalt d’un esperó meridional del Puig Aguilar al terme de la Corriu, pertanyent al municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. És un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Local S’hi accedeix fàcilment per la carretera secundària, asfaltada i ben senyalitzada, que surt al quilòmetre 23,9 (42° 7′ 42″ N, 1° 39′ 54″ E) de la carretera LV-4241-a, de Berga a Sant Llorenç de Morunys, a la dreta, un cop passat el Pont de Valls.
El santuari de la Mare de Déu de Puigcerver és un edifici religiós entre els termes de Riudecols i Alforja. Agafa el seu nom del no gaire llunyà Puigcerver (de 835 metres) i es troba a la vora del límit del terme amb el terme de Riudecols.
El Santuari de Santa Maria de Savila és una església de Castellar de la Ribera (Solsonès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Te la categoria de santuari marià, ja que s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Savila.
El Santuari de Nostra Senyora de Vida o Ermita de la Mare de Déu de Vida és un edifici religiós reconstruït el segle xvii i situat al municipi de Cistella (Alt Empordà). És una ermita situada dalt d’un turó situat a uns dos quilòmetres al nord-est del nucli de Cistella, al cim d’un turó cobert d’olivars, des d’on es gaudeix d’una àmplia vista a ponent del poble de Cistella i de bona part de la plana empordanesa. L’edifici forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al santuari se celebren anualment aplecs al desembre i el Dilluns de Pasqua.
Mare de Déu de lʼAntiguitat de Casserres (o Santa Maria de l'Antiguitat) és una església del segle xix, bastida sobre una església més antiga, probablement romànica, del municipi de Casserres (Berguedà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
La Mare de Déu de l'Esperança de Ferreres és una església de Ferreres, al municipi de Flaçà (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Mare de Déu d'Esperança és un santuari i ermita a poc menys d'un kilòmetre al nord de la vila de Cruïlles davant de la qual es dreça una creu de terme. El paratge és conegut popularment amb el nom d'"Esperança" (sense l'article).
La Mare de Déu de la Concepció del Bosc és l'antiga capella del mas el Bosc, del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Està situada a prop del límit amb Sant Quirze Safaja.
L'ermita de la Damunt és un edifici de Folgueroles (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Santuari de la Fontcalda és una església del municipi de Gandesa (Terra Alta) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de la Mare de Déu de la Guardiola és una església de la Sentiu de Sió (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Gallard és un temple dedicat a Sant Josep i a la Mare de Déu de la Llet depenent de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, però ubicada al terme de les Piles. És una església d'una sola nau, de planta rectangular en volta de pedra i dos altars laterals, un a banda i banda.
Mare de Déu de la Mercè és una església del municipi de la Morera de Montsant (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.
L'ermita de la Misericòrdia és un edifici del municipi de la Fatarella inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mare de Déu de la Pietat d'Erols és l'església parroquial d'Erols, al municipi de Llambilles (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de la Quar és una església que hi ha al municipi de la Quar, al Berguedà. Ha estat catalogada com a patrimoni immoble al mapa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb el número 3528.
La Mare de Déu de la Roca és una ermita romànica del poble d'Escart, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme d'Escaló.
L'Ermita de la Mare de Déu de la Roca és una ermita situada a Mont-roig del Camp (Baix Camp). Es troba a 294 metes d'altitud, damunt una roca molt erosionada.
La Mare de Déu de la Tosca és un santuari del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la vall de Marfà.
