1194 santuarios, monasterios y lugares de devoción · ordenados por importancia
Fiestas patronales del San Juan en junio y solemnes cultos de los Remedios en septiembre. Goteo ininterrumpido y diario de miles de peregrinos de la ruta del Camino de Santiago, quienes pernoctan en la villa y rinden culto en sus naves medievales.
Fiestas del Santo Cristo de los Milagros en mayo, con solemnes cultos y procesiones por el escarpado entramado urbano fortificado, acompañadas de promesas tradicionales y marchas silenciosas a pie de los agricultores de la comarca.
El monasterio de Santa María de La Rábida, comúnmente denominado monasterio de La Rábida, es en realidad un convento perteneciente a los franciscanos. Se encuentra en el término municipal de Palos de la Frontera, en la provincia andaluza de Huelva (Andalucía, España). Fue erigido entre los siglos XIV-XV. Destacan, por su interés artístico, la iglesia gótico-mudéjar, las estancias decoradas con frescos de Daniel Vázquez Díaz, el claustro y el museo, donde se conservan numerosos objetos conmemorativos del descubrimiento de América.
El monasterio de la Santa Espina es un monasterio cisterciense ubicado en el valle del río Bajoz en los Montes Torozos. Se sitúa en la localidad de La Santa Espina, en el municipio de Castromonte en la provincia de Valladolid, comunidad autónoma de Castilla y León.
Peregrinación de la Santa Faz (conocida popularmente como "La Peregrina"), celebrada el segundo jueves posterior a la Semana Santa. Reúne a más de 300.000 peregrinos que caminan a pie vestidos con el tradicional blusón negro y portando cañas con un ramito de romero desde la Concatedral hasta el monasterio rural, constituyendo la segunda romería más multitudinaria de España tras el Rocío.
El Monestir de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina (Comtat, País Valencià) ocupa part del Palau dels Comtes i, des del punt de vista artístic, el Monestir és la part més interessant. Es va començar a construir el 20 de setembre de 1656 i el 20 de gener de 1670 era traslladada la Mare de Déu del Miracle al seu nou temple, per la qual cosa es dedueix que haurien d’estar acabades les obres. La façana es caracteritza per la total absència de decoració; una enorme portalada de mig punt dona accés al Monestir.
El convento de San Juan de la Cruz es un convento de la ciudad española de Segovia.
Romerías estacionales tradicionales de las gentes del Alberche y visitas litúrgico-culturales organizadas a las ruinas consolidadas del monasterio y sus cuevas exvoto eremíticas.
El monasterio del Santo Sepulcro de Alcoy (Alicante), Comunidad Valenciana, es la única muestra de arquitectura religiosa antigua que se conserva en Alcoy, ya que todas las otras han desaparecido. Se trata de un templo barroco construido entre 1596 y 1598 por los maestros de obras Baltasar García, Honorato de Onteniente y Baptista Balfago.
El monasterio (1) y santuario (2) de Nuestra Señora de Alconada (o Arconada) es la denominación del actual monasterio cisterciense, secular santuario mariano, que desde 1985 viene siendo regentado y custodiado por las madres de la Congregación de san Bernardo o de Castilla del císter. Situado en Ampudia, en la comarca de Tierra de Campos de Palencia (Castilla y León, España). El actual edificio del templo data del siglo XVIII y en su interior acoge una réplica de la antigua imagen románica.
Monasterio de larga tradición devocional en Ansoáin/Antsoain (Navarra).
Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers més conegut a la comarca com Monestir de Cellers és un monument del municipi de Torà (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.
El Monestir d’Avinganya, o de de la Mare de Déu dels Àngels d’Avinganya és un monument al municipi de Seròs (el Segrià) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i catalogat com a BCIL des del 29 de juliol de 2015. La seva importància recau en esdevenir el primer monestir de l’Orde Trinitari de la península Ibèrica, posteriorment es convertí en el panteó de la família dels Montcada i actuà en el segle XVIII com a Hostatgeria pel camí de Sant Jaume.
Sant Benet de Montserrat és un monestir de monges Benedictines del municipi de Marganell (Bages). Està situat en un vessant de la muntanya de Montserrat, prop de la Colònia Puig, en un erm sobre un penya-segat que domina el camí de Monistrol de Montserrat.
El Monestir Sant Benet de Bages és un edifici del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional. És una antiga abadia benedictina del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a la comarca catalana del Bages.
El monestir de Sant Esperit (Sancti Spiritu del Monte) és un monestir franciscà del segle xvii enclavat en la serra de la Calderona a la vall de Toliu, al municipi valencià de Gilet (Camp de Morvedre).
El Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional. Es pot considerar una de les primeres fundacions monàstiques benedictines a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles.
Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l’orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona (Barcelonès). Va ser declarat monument historicoartístic d’interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d’Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem, on s’inclouen també, per exemple, les ermites de Sant Climent i de Sant Onofre, l’antiga ermita de la Miranda o l’aqüeducte de Dosrius.
Sant Llorenç prop Bagà és un conjunt monàstic del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba en un pla al costat del riu Bastareny, a 1 km de Guardiola de Berguedà, al nord del nucli urbà, concretament a la vall del Brocà, enlairat en un planell del vessant oriental de la serra de Gisclareny. Aquesta situació és bastant estratègica, ja que en l’època de la consagració estava a prop d’una font força cabalosa i també d’unes coves que es podien aprofitar per a refugi o recés.
Sant Llorenç de Morunys, monestir benedictí, és l'església parroquial de la població de Sant Llorenç de Morunys en la comarca del Solsonès declarada bé cultural d'interès nacional.
El monestir de Sant Quirze de Colera és una abadia benedictina de l’antic comtat d’Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l’actual terme municipal de Rabós (Alt Empordà). És un conjunt arquitectònic format per la basílica de Sant Quirze, diverses dependències monàstiques organitzades al voltant del pati del claustre, una torre de defensa i restes d’un pany de muralla, l’església de Santa Maria i les restes de l’antic hospital. Està situat a uns cinc quilòmetres de distància i prop del camí vell al coll de Banyuls. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí que es troba a la localitat de Sant Sebastià dels Gorgs al municipi d'Avinyonet del Penedès. L'any 2000 la Generalitat de Catalunya el va declarar bé cultural d'interès nacional.
Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l’antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat. És un edifici catalogat l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’indret és notable per la seva situació en un replà enlairat orientat cap a la vall del Llobregat.
El convent de Santa Clara, formalment Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara, és un antic convent de la ciutat de Manresa (Bages) protegit com a bé cultural d’interès local. Es troba en un extrem del raval de les Escodines, en l’antic camí de Barcelona, entre els barris de les Escodines i la Balconada, sobre la terrassa fluvial que dona al Cardener. El temple, és una construcció romànica tardana, probablement de finals del segle xiii o principis del XIV, que compta amb un interessant portal on s’insinuen trets goticitzants; la part moderna de l’edifici conventual és obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March.
El Convento de Aguas Vivas (llamado en valenciano Convent d'Aigües Vives), también conocido como Real Monasterio de Santa María de Aguas Vivas (Reial Monestir de Santa Maria d'Aigües Vives) está situado en la entidad menor valenciana de La Barraca de Aguas Vivas; España.
Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes o simplement les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí. És al terme municipal d'Os de Balaguer, a la comarca de la Noguera.
El monestir de Santa Maria de Valldonzella és un conjunt arquitectònic situat al carrer del Císter, al barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l’orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià). El monestir està situat a la vora de la carretera entre Fredes i la Sénia, al nord-oest de l’embassament d’Ulldecona, a la Tinença de Benifassà. Fou el primer monestir cristià que es va fundar en terres valencianes, arran de la conquesta de la Tinença per Catalunya l’any 1230. D’estil gòtic cistercenc, és Monument Nacional des de l’any 1931.
Monasterio de larga tradición devocional en Valls (Tarragona).
Monasterio de larga tradición devocional en Valls (Tarragona).
O mosteiro de Santa María de Oseira é un mosteiro medieval da parroquia de Oseira, no concello de San Cristovo de Cea. De fundación bieita, no século XII incorporouse ao Císter, e ao longo da súa historia tivo unha grande importancia económica e social para a comarca e terras máis afastadas.
O mosteiro de San Lourenzo de Carboeiro é unha das obras arquitectónicas do románico serodio, de transición ao gótico, máis destacables de Galicia.
O popularmente coñecido Mosteiro do Couto, tamén chamado Mosteiro de San Martiño de Xuvia está situado na parroquia eclesiástica do mesmo nome, no concello de Narón, provincia da Coruña. O edificio actual foi construído a comezos do século XII en estilo románico compostelán.
O mosteiro de San Salvador de Lérez foi un convento construído na Idade Media na parroquia de Lérez, en Pontevedra. Nel celébrase cada 11 de xullo (día de san Bieito) a romaría de San Benitiño de Lérez.
O mosteiro de San Vicenzo de Pombeiro ou San Vicente Polumbario é unha edificación relixiosa da que queda a igrexa de estilo románico situada na parroquia de Pombeiro do concello de Pantón na Ribeira Sacra.
O mosteiro de San Vicente do Pino é un conxunto monumental situado en Monforte de Lemos, flanqueado polos restos do castelo, do que se conserva parte da muralla e mailos cubos defensivos, a torre da homenaxe, dende a cal se pode contemplar todo o Val de Lemos, e os restos do palacio dos condes de Lemos, edificio perdido en gran parte nun devastador incendio a principios do século. O mosteiro e mailos restos do palacio constitúen actualmente o Parador Nacional de Monforte de Lemos.
O mosteiro de San Xulián de Samos, tamén mosteiro de San Xiao de Samos, é un mosteiro medieval fundado no século VI, segundo a tradición por Martiño de Dumio, que chegou a ser un dos de maior importancia de Galicia, e que na actualidade se atopa en bo estado de conservación. Pertence á orde dos beneditinos e está no concello de Samos (provincia de Lugo).
O mosteiro de San Xoán de Caaveiro é un mosteiro medieval localizado nas fragas do Eume, á beira do río Eume. Sitúase na parroquia da Capela, no concello coruñés da Capela, na comarca do Eume.
O mosteiro de Santa Catarina de Montefaro é unha construción relixiosa situada na parroquia de Cervás do concello de Ares, fundada no século XIV polo conde Fernán Pérez de Andrade. Foi declarado Ben de Interese Cultural no ano 2000.
O mosteiro de Santa María de Meira é un mosteiro medieval fundado no século XII, do que se conserva a igrexa e parte das edificacións monásticas, situado na parroquia de Meira, pertencente ao concello do mesmo nome. É un Ben de Interese Cultural.
O mosteiro de Santa María de Mezonzo é unha edificación relixiosa da que practicamente só queda a igrexa de estilo románico no lugar do Priorato, da parroquia de Santa María de Mezonzo, no concello de Vilasantar, no extremo sur da comarca de Betanzos, na provincia da Coruña. Foi declarada Monumento histórico-artístico no ano 1931.
O mosteiro de Santa María de Monfero é un mosteiro medieval situado na contorna das Fragas do Eume e do que se conserva en bo estado a súa igrexa mentres que as dependencias monacais están en estado ruinoso. Está situado na parroquia de San Fiz de Monfero, no concello coruñés de Monfero.
O mosteiro de Santa María de Montederramo é un mosteiro galego medieval, beneditino e logo da orde do Císter posiblemente fundado no século X e que chegou a se converter nun dos mosteiros de maior poderío económico e social ata a desamortización. A fachada da igrexa é un exemplo do estilo herreriano en Galicia.
O mosteiro de Santa María de Penamaior é unha antiga abadía beneditina situado na parroquia de Penamaior, no concello de Becerreá.
O mosteiro de Santa María de Sobrado dos Monxes é un mosteiro cisterciense situado no concello de Sobrado, na comarca da Terra de Melide. Dende mediados do século XX está ocupado por monxes trapistas.
O mosteiro dos Picos ou mosteiro de San Martiño de Vilalourente é un antigo mosteiro medieval situado nos arredores da vila de Mondoñedo, na parroquia dos Remedios do concello de Mondoñedo.
O mosteiro de San Martiño Pinario é un mosteiro beneditino fundado no século X e que no século XVI, coa reforma promovida polos Reis Católicos, dirixiu e gobernou a totalidade dos mosteiros bieitos masculinos de Galicia. Sitúase na zona vella da cidade de Santiago de Compostela, fronte á fachada da Acibechería da Catedral e ocupa 22.000 m².
San Paio de Antealtares é un convento do século IX de monxas beneditinas de clausura. Está situado no casco vello de Santiago de Compostela, fronte á cabeceira da catedral de Santiago de Compostela, pechando a praza da Quintana.
La Nativitat de la Mare de Déu és l'església parroquial romànica del poble de Durro que va ser declarada monument historicoartístic l'any 1980. Pertany al terme municipal de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Durro, sempre a l'Alta Ribagorça.