13.048 monumentos · ordenados por importancia
Edificio modernista proyectado por el arquitecto Ignasi Mas i Morell en 1910 que exhibe una fachada con profusa ornamentación de ladrillo visto, azulejería cerámica vidriada polícroma y grandes ventanales de arcos parabólicos.
Monumento de arte civil contemporáneo fundido en bronce por el célebre escultor Antonio López, erigido como hito urbano de la localidad.
La Iglesia parroquial de la Asunción de Nuestra Señora es un templo católico situado en la plaza Mayor, 10, en el municipio de Carcagente (Valencia) España.
L'església arxiprestal de Santa Caterina Màrtir és un edifici religiós del municipi d'Alzira, a la Ribera Alta, a la Plaça de la Constitució (abans de Santa Caterina), temple d'estil gòtic i barroc. És de culte catòlic, sota l'advocació de Santa Caterina Màrtir.
La iglesia de Santa María Magdalena de Villafranca del Cid, de estilo renacentista, es un templo católico situado en el centro histórico de la población y sede de una parroquia del obispado de Segorbe-Castelló.
La iglesia de la Sangre de Liria, también denominada “Antigua Iglesia de Santa María” o "Iglesia de Santa María de la Sangre", está ubicada en la plaza de la Villa Antigua, de la mencionada localidad.
Santa Maria de l'Esperança és una església a la Batllòria Sant Celoni, Vallès Oriental). Santa Maria de l'Esperança, nasqué a mitjans de segle xv, com a fracció de Montnegre.
Monumental e inacabado complejo eclesiástico e institucional diseñado a finales del siglo XVIII por los arquitectos de la corona bajo el reinado de Carlos III dentro del proyecto ilustrado de fundar una gran ciudad portuaria en el delta del Ebro. Su inmensa fábrica exenta de sillería caliza perfectly regularizada muestra una rigurosa composición simétrica bajo parámetros del neoclasicismo puro, destacando una imponente fachada resuelta como un gran pórtico de orden jónico gigante con columnas adosadas que sostienen un entablamento clásico completo y los arranques de una gran cúpula central ciega sobre pechinas.
Església Nova de Sant Miquel és una obra de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Monumental templo renacentista edificado a finales del siglo XVI bajo las trazas clasicistas de los arquitectos Pere Blai y Jaume Amigó (escuela del Camp de Tarragona), construido en robusta sillería de piedra caliza local de tonalidades rojizas. Presenta una imponente planta de salón de nave única de gran amplitud flanqueada por capillas hornacinas, cubierta por soluciones de bóveda de cañón con lunetos y pilastras cajeadas de orden corintio gigante. Su fachada exterior exhibe un sobrio perfil de arco de triunfo clásico, rematado por una robusta torre campanario de planta octogonal.
La iglesia parroquial de San Bartolomé en Torreblanca (Provincia de Castellón, España) fue concebida por Juan Barceló en el siglo XVIII. El actual edificio es el sucesor de la segunda iglesia que se levantó en la población y que se inauguró en 1692. En el siglo XVIII, los fieles consideraron que era “sobradamente angosta” para los actos religiosos y decidieron ampliarla. Encargado de iniciar las obras fue Juan Barceló (arquitecto natural de Alcalá de Chivert), que se empezaron en 1774 y terminarían en 1805, dejándola en sus proporciones actuales.
L’església parroquial de Sant Bartomeu és un temple catòlic del municipi de Ròtova (La Safor), es una obra del segle xviii, encara que la construcció s’inicia l’any 1534. La última rehabilitació es va fer a principis de segle XX. Des d’un punt de vista arquitectònic és d’estil neoclàssic valencià i va ser declarat Bé de Rellevància Local l’11 de juny de 1998.
L’església de Sant Bartomeu o Bertomeu és una església parroquial situada al municipi valencià d’Herbers (els Ports), al punt més alt del poble i dedicada a sant Bartomeu apòstol. Va ser construïda durant la primera meitat del segle xiv, encara que presenta un estil indeterminat, mescla entre els estils gòtic, corinti i neoclàssic. Es tracta d’una església de dimensions reduïdes, de planta rectangular, amb tres naus i cor alt. Disposa d’una capella lateral, en la que es poden observar detalls barrocs. També guarda un interessant porxo de carreu amb portada gòtica de mig punt.
La iglesia parroquial de San Juan Bautista, en Tales, Plana Baja, es un lugar de culto católico catalogado de manera genérica, Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalidad Valenciana, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), con código de identificación: 12.06.109-002. Se ubica en la C/ Larga, 2, del mentado municipio y data la fachada y la Capilla principal del siglo XVIII, mientras que el resto del edificio fue reconstruido en el siglo XIX.
La iglesia de San Pedro Apóstol de Agost (Provincia de Alicante) fue construida en el siglo XVI, si bien cuenta con reformas posteriores del siglo XVIII en el que se realizan la capilla de la comunión y la portada lateral. Se trata de un edificio exento con dos cúpulas: una que corona la torre, haciendo un extraño efecto, y otra peraltada sobre un gran tambor octogonal, encima del crucero. Consta de nave central de cuatro tramos, de dimensiones considerables (gran altura de cúpula y nave), con capillas laterales separadas por pilastras poco ornamentadas, crucero y presbiterio de regular profundidad.
La iglesia de Santa María es el templo parroquial de Jalón, en la provincia de Alicante, y está situada entre la Plaza Mayor, la calle de su mismo nombre -donde tiene la puerta principal- y la calle Alicante.
L'Església Parroquial de la Mare de Déu de Montserrat és un temple catòlic situat al municipi de Picanya. És Bé de Rellevància Local amb identificador nombre 46.14.193-001.
La iglesia parroquial de la Transfiguración de Torralba del Pinar, en la comarca del Alto Mijares es un lugar de culto, catalogado como Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm.
La iglesia del Santísimo Sacramento (en valenciano: església del Santíssim Sacrament) es un templo católico situado al borde de la plaza Mayor de Almácera (Valencia, España). Aunque comenzó a construirse en 1792, su construcción se alargó hasta 1875. Conserva la arqueta de plomo donde, según la tradición, se custodiaban las formas que dieron origen al milagro de los peces. Es Bien de Relevancia Local con identificador número 46.13.032-001.
Monumental templo gótico tardío edificado en el siglo XVI en sillería caliza compacta perfectamente labrada de gran formato. Presenta una espaciosa planta de salón de nave única de gran amplitud flanqueada por capillas hornacinas entre contrafuertes robustos, cubierta por un intrincado entramado de bóvedas de crucería estrellada compleja de nervios mixtilíneos con claves talladas y policromadas. Su elemento exterior más singular es su altiva y esbelta torre campanario de planta octogonal que alcanza los 62 metros de altura calada por ventanales góticos flamígeros y rematada por una balaustrada de piedra de fina cantería.
Sant Jaume de Salt és una església de Salt (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
L'Església de Sant Llorenç Màrtir és un temple catòlic situat a la plaça de l'Església de Massalfassar (Horta Nord, País Valencià) i dedicat al patró del poble Sant Llorenç. El temple originari va ser construït l'any 1461.
Santa Maria Magdalena és una església al nucli de Pradell de la Teixeta (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. La nova església substituí la romànica anterior, sobre la ubicació de la qual hi ha dubtes.
L'Església vella de Sant Joan de Vilatorrada és una església romànica del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Està situada dins el mas Sant Joan, un casal que hi ha dalt d'un puig a la riba dreta del Cardener a la part vella del poble.
Sant Miquel de l'Espluga és una església de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) declarada bé cultural d'interès nacional.
L’església vella de l’Assumpció de Xert, d’estil renaixentista amb vestigis gòtics, és un temple catòlic situat al centre històric de la població, seu d’una parròquia del bisbat de Tortosa fins a 1962, en què es va inaugurar la nova església de l’Assumpció, en la zona plana de la població. En aquest edifici encara s’hi celebren alguns actes religiosos, i a vegades, culturals, com concerts i exposicions. Està qualificat com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d’Interès Local.
Ruinas consolidadas de una notable iglesia románica y gótica del siglo XII levantada en sillería de piedra arenisca roja. Conserva fragmentos de sus muros perimetrales de gran sección, potentes arranques de arcos fajones apuntados y una magnífica portada abocinada de medio punto provista de arquivoltas lisas que apean sobre capiteles moldurados.
Sant Pere d'Aiguaviva és una església historicista del Montmell (Baix Penedès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nostra Senyora de l'Esperança de s'Agaró és una església catòlica romana catalogada com a monument protegit amb el rang de bé cultural d'interès local,. Es troba dins del nucli urbà de s'Agaró (municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, Baix Empordà).
Sant Andreu de la Fatarella és una obra de la Fatarella inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu és una església romànica dels segles xi i xii, si bé conserva mostres d'estructura posterior, al veïnat de Pedrinyà (la Pera), Baix Empordà.
L'església de Sant Andreu del Terri és situada prop de la vora dreta del riu Terri, dins el nucli urbà del poble.
La iglesia parroquial de San Antonio Abad en Rafelbuñol (Provincia de Valencia, España) data del siglo XV.
La iglesia de San Antonio Abad es un templo católico situado en la calle de la Iglesia, 3, en el municipio de Sumacárcel.
Sant Antoni de Pàdua és una església de petites dimensions al poble dels Valentins al terme municipal d'Ulldecona (Montsià) protegida com a bé cultural d'interès local. Edifici amb coberta a dos vessants, la façana principal no té cap decoració, l'únic element és la porta principal d'arc de mig punt.
Sant Bartomeu és una església parroquial al nucli urbà de la població de Camallera, a la part de ponent del terme, amb la façana principal orientada a la plaça Feliu. És una església d'una sola nau amb creuer i cúpula semiesfèrica, i la capçalera de planta rectangular actualment orientada a tramuntana.
Sant Bartomeu de l'Argentera és una església amb elements barrocs de l'Argentera (Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Bartomeu del Masroig és una església neoclàssica del municipi del Masroig (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Bartomeu d'Albinyana és una església d'Albinyana inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’església de Sant Blai, coneguda més popularment com a ermita de Sant Blai, és un lloc de culte catòlic situat a Borriana, Plana Baixa, catalogat com Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi 12.06.032-003. Situat al carrer de Sant Blai, de Borriana, data de finals del segle xix, en concret de l’any 1884.
Sant Cebrià de Torroella és un edifici religiós del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església de Sant Cebrià de Lledó o Església dels Metges és un temple del poble de Sant Cebrià de Lledó, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà). És un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de Sant Climent Sescebes és un temple del municipi de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cristòfol de Cunit és una església del municipi de Cunit (Baix Penedès). De l'edifici romànic només queda la capçalera trevolada i l'espai presbiteral.