13.048 monumentos · ordenados por importancia
Construcción del siglo XVI en mampostería que alberga en su subsuelo una serie de pasos de la Pasión modelados en yeso policromado a tamaño natural de estilo tardogótico-renacentista.
Oratorio urbano del siglo XVIII realizado en aparejo pétreo visto con esquinales reforzados mediante sillares labrados que presenta una fachada neoclásica rematada por un frontón triangular.
Oratorio barroco de planta de cajón erigido en el siglo XVIII mediante el tradicional aparejo encintado que presenta una portada adintelada de piedra moldurada coronada por una pequeña espadaña de ladrillo.
Construcción religiosa de origen medieval erigida en un cerro estratégico. Conserva de su fábrica primitiva una portada apuntada del siglo XIV labrada en sillería de piedra arenisca con arquivoltas simples, un ábside plano modesto y una estructura de cubierta resuelta con viguería de madera tradicional vasca.
Pequeño edificio religioso románico del siglo XII que consta de una sola nave con bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular orientado a levante sin ornamentación exterior y un campanario de espadaña de dos vanos ejecutado con aparejo rústico.
Santuario de mampostería basta y esquinales escuadrados levantado sobre un cerro rocoso, dotado de una portada de arco apuntado de dovelas sencillas y una techumbre de madera de roble con tirantes tensores vistos.
Pequeño oratorio barroco rural del siglo XVIII levantado sobre los cimientos de un asentamiento romano eclesial que destaca por su techumbre de teja tradicional, sus gruesos muros de mampostería vista granítica y una esbelta espadaña de un solo vano adaptada al clima costero.
Modesto santuario rural del siglo XVIII levantado en un paraje natural con fábrica mixta de mampostería de pizarra y sillares graníticos gálicos en sus esquinales, cuyo entorno conserva un crucero etnográfico que delimita los antiguos términos señoriales.
Extraordinario templo del gótico inicial (siglo XIV) levantado en aparejo regular de sillería caliza bien escuadrada. Presenta planta rectangular de nave única cubierta con bóveda de crucería sencilla apoyada sobre arcos fajones apuntados, destacando su portada abocinada apuntada dotada de capiteles con decoración vegetal y geométrica simplificada.
La ermita de San Antonio situada en el cruce del Camino al Mar y el Caminás de Sant Antoni, en el término municipal de Almazora (provincia de Castellón, España) fue construida en el siglo XVII en estilo barroco. En 1998 se incluyó como Bien de Relevancia Local, dentro del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano de la Generalidad. Este edificio consta de una fachada con dos arcos que abren un estrecho vestíbulo, donde hay dos puertas, la de la ermita y la de la casa del ermitaño. La fachada antiguamente estaba lucida y pintada al igual que las alquerías del término y la restauraron en el año 1984.
La ermita de San Antonio de Alcalá de Chivert está situada en la parte meridional de la zona costera de Alcossebre, en el núcleo poblacional de Capicorb, muy cerca del término de Torreblanca y al borde del mar. Dista 10 kilómetros de Alcalá de Xivert.
Sant Antoni del Tossal, conegut a la zona simplement com Sant Antoni, és una ermita ubicada pràcticament al límit fronterer dels termes d’Alàs i Cerc i la Seu d’Urgell, en l’indret anomenat el Tossal. La capella, que va ser acabada cap a finals de la dècada de 1920, és una construcció moderna que consta d’una sola nau, amb un cor i un altar que és presidit per una figura de Sant Antoni de Pàdua. L’edifici s’acaba per la seva part alta en forma de cúpula amb una creu. Tot l’altar major és recobert d’un acurat mosaic de pedra petita.
L'Ermita de Sant Antoni de Pàdua és una obra del municipi de Maspujols (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de Sanç o ermita de Sant Antoni Abat és una ermita que es troba al terme municipal de Benidorm (la Marina Baixa). Va ser fundada el 1780 per Tomàs Sanç, procurador general dels senyorius de Polop i Benidorm, de qui prové el seu nom.
L’Ermita de Sant Antoni Abat és a la sortida de la població de Llucena (Alcalatén, País Valencià) direcció a Castell de Villamalefa. La construcció d’aquest edifici data de 1785 i va ser aixecat en el solar d’un altre ermitori més antic, perquè es coneix l’existència de la Confraria de Sant Antoni de la Pedrenyera des del S. XIII, gairebé immediatament després de la reconquesta de Jaume I. S’alça sobre una penya rocosa que domina el Barranc de la Pedrenyera.
La ermita de San Antonio Abad es un templo situado en las calles de Pintor Vergara y Ausias March, en el municipio de La Alcudia.
Sant Baldiri de Galliners és una església gòtica de Vilademuls (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes, és una ermita romànica al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. És al racó nord-oriental del terme municipal, en el vessant sud-oest del Puiggraciós.
Sant Beado, de vegades esmentat com a Sant Beat, és una ermita romànica del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme d'Unarre.
L'ermita de Sant Bonifaci es troba a l'extrem septentrional del terme de Vinaixa, a 6,5 km del nucli urbà i a 280 metres del terme municipal dels Omellons. És inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Corneli és una capella al nucli antic de Cardedeu (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local., darrere l'església de Santa Maria. Està encaixada entre dues cases i reculada de la línia del carrer uns quatre metres.
Sant Feliu del Bac és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici situat a la banda sud-oest de la Vall del Bac, sobre un turonet, en una zona boscosa.
La ermita de Sant Gregorio está situada en las afueras de la población de Vinaroz, en el cruce de los caminos del cementerio o de las Dues Viles y, el de San Gregorio, a unos 700 metros de la población.
Sant Gregori d'Osor és una capella d'Osor (la Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella està ubicada en el cim de Sant Gregori de Turonal, el qual limita els termes d'Osor i la Cellera de Ter, prop dels cims de Sant Gregori i el Puigdefrou.
Sant Guillem és el conjunt format per una ermita i una masia al municipi de Campins (Vallès Oriental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A prop hi ha la Creu de Sant Guillem.
L’ermita de Sant Jaume de Fadrell, situada en la partida de Fadrell, en el Caminàs, a Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.05.040-005.
L'ermita de Sant Joan és en el municipi de Dénia (Marina Alta, País Valencià), en el vessant meridional del Montgó. S'hi accedeix pel camí del Pou de la Muntanya, o pel camí de Santa Llúcia.
es mentida de vritat esdiu pla de sant joan Sant Joan del Pla és una obra de Sant Martí de Llémena (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de Sant Joan és un temple situat al municipi de Bonrepòs i Mirambell, en la comarca de l'Horta Nord (València). Está catalogada com a Bé de Rellevància Local amb identificador nombre 46.13.074-003.
La ermita de San Juan de Nepumoce de Sarratella, en la comarca del Alto Maestrazgo, es un lugar de culto católico catalogado Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007); con el código: 12.05.103-002.
L'ermita de Sant Julià del Llor -topònim que evoca una zona de llorer- es troba emplaçada al cim del turó més alt del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí, junt amb el cementiri i la rectoria.
L’ermita de Sant Lluís Bertrán situada dins de la població de Cinctorres (comarca dels Ports), al carrer que porta el seu nom, és un edifici construït probablement al segle xvii; l’atri s’hi afegí el 1678. Està catalogada com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb el codi: 12.01.045-011.
La ermita de San Marcos de Cinctorres (los Puertos) es una ermita documentada en 1570 que se encuentra en unos 2 kilómetros de la población, orientada hacia el suroeste. La ermita con una planta rectangular, tiene unas dimensiones de 9 (ancho) x 20 (largo) metros. Tiene un tejado a dos vertientes, apoyada sobre tres arcos de diafragma góticos, y con un acceso lateral mediante un arco de medio punto. El 28 de abril se hace una romería desde la población hasta la ermita.
Sant Mateu és una església al veïnat homònim al terme de Sant Jordi Desvalls (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una petita capella de planta rectangular acabada en un absis semicircular, a nivell més baix, a la capçalera i teulada a doble vessant coberta de teula.
L'ermita de Sant Miquel, es localitza en direcció a Vilafamés i a cinc quilòmetres de la població, en el vessant del tossal del Mollet. S'accedeix a la mateixa a través d'una pista forestal.
Sant Miquel de Banyeres del Penedès és una església de Banyeres del Penedès (Baix Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Segur és una ermita del municipi de Calafell (Baix Penedès). Està situada a l'entrada de la urbanització de Segur de Calafell, a dalt d'un petit turó i a uns 150 metres de la carretera general del Vendrell a Vilanova.
L'ermita de Sant Pere, està ubicada uns 3 kilòmetres, al sud-oest de la població de Cinctorres, a la partida del seu nom, s'accedeix a l'ermita per la mateixa pista que duu a l'Ermita de Sant Marc.
La ermita de San Pedro Mártir es una ermita catalogada como Bien de Relevancia Local por la Dirección General del Patrimonio Artístico de la Generalidad Valenciana, en España. Se encuentra ubicada a quinientos metros de Albocácer, en el antiguo Camino de Benasal, también conocido como Camí Vell de Sant Pau, dentro del término municipal de la población mentada anteriormente, Albocácer, en la comarca del Alto Maestrazgo, en la provincia de Castellón. Su construcción data del siglo XV, muy posiblemente en la segunda mitad del mismo. En el siglo XVIII se añadió una sacristía, desaparecida posteriormente.
L’església de Sant Pere de Juïgues, de l’antic lloc de Juïgues, únic topònim alt-medieval d’aquestes comarques que indica un establiment de població jueva, es troba a l’entitat de població de Vilamarí, del municipi de Vilademuls, al costat del mas Sobirà, avui conegut per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo, afluent de la Farga.
Sant Prim i Sant Felicià o simplement Sant Prim és una capella al terme municipal de Maià de Montcal (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local. Capella situada al costat de ponent del municipi de Maià de Montcal.
L'ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, al poble de Merlant, municipi de Porqueres.
L’ermita de Sant Roc, localitzada al carrer homònim de Vilafranca, a la comarca dels Ports, és un antic lloc de culte catòlic catalogat com Bé de rellevància local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi identificatiu: 12.02.129-013.
Ermita de Sant Roc és un edifici del municipi de Vilopriu (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de Sant Roc i Sant Sebastià és un temple situat a la plaça de Sant Roc, en el municipi d'Albalat de la Ribera. És un Bé de Rellevància Local amb identificador nombre 46.21.008-002.
L'Ermita de Sant Roc de Mont-roig és una capella de Mont-roig, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La ermita de San Roque de Ternils en el municipio de Carcagente (Valencia) España es el edificio más antiguo que se conserva en el municipio. De estilo gótico valenciano, fue construida en el siglo XIII. La ermita está situada en el término de la desaparecida población de Ternils, a poca distancia de Carcagente en dirección sur. Ternils fue despoblándose y desapareció como tal en el siglo XVI. Es, en realidad, la antigua iglesia de Ternils, que fue además la primera parroquia cristiana instalada en toda la Huerta de Carcagente.
L’ermita de Sant Sebastià és un lloc de culte catòlic, situat a prop del nucli urbà de la Vilavella, a la comarca de la Plana Baixa, a l’inici de la Serra d’Espadà, en la mateixa elevació que coronen les ruïnes de l’antic castell. L’ermita, datada del segle XX (1934-1935), està catalogada, de forma genèrica, com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi identificatiu: 12.06.136-003.
Ermita de Sant Sebastià és una església del municipi de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Ermita de Sant Vicent Ferrer (Les Coves de Vinromà), està situada al Pla de Sant Vicent, en el camí del Mas dels Arcs, abans d'arribar al cementeri, a uns 300 m de la població. Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.