13.047 monumentos · ordenados por importancia
Santa Maria de Querol és una església del municipi de Querol (Alt Camp) protegida com a bé cultural d'interès local.
El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l'actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa). L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de Salomó és un monument del municipi de Salomó (Tarragonès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Siurana és una església d'època romànica situada al poble de Siurana, dins del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat, i que es conserva íntegrament.
El monestir de Santa Maria de Solius i l'església de Santa Agnès de Solius són un conjunt d'edificis del poble de Solius, al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Tagamanent és una església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situada al cim del turó de Tagamanent dins del castell de Tagamanent. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església amb elements romànics i gòtics de Vallfogona de Riucorb protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'església del cementiri de Vilobí del Penedès, antiga església parroquial de Santa Maria de Vallformosa, és un edifici de Vilobí del Penedès (Alt Penedès) situat a la carretera de Vilafranca del Penedès a les Cabanyes. Està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Vilamajor és l'església parroquial del poble de Vilamajor, al municipi de Cabanabona (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de l'Aldea és una ermita de l'Aldea inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de l'Estela és una ermita al petit nucli de l'Estela, al nord-oest del municipi de Cabanelles al qual pertany. Es tracta d'un conjunt format per l'església i, adossada a aquesta per la banda de llevant, l'antiga rectoria actualment mig enrunada.
Santa Maria de l'Om és una església i antic priorat del nucli del Priorat pertanyent al municipi de Masarac (Alt Empordà). Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de la Guàrdia d'Urgell és una església de Tornabous (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de la Molsosa és l'església parroquial de la Molsosa (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al nucli de la Molsosa s'hi va per la carretera asfaltada que surt del km 8,2 de la carretera de Calaf a Vallmanya (41° 46′ 36″ N, 1° 30′ 36″ E).
Sant Martí de la Móra és una església situada a tramuntana del nucli urbà de Viladasens (Gironès), al costat mateix del camí que porta al mas de la Mora. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria de les Llosses és una església romànica que es troba al mig de la vall de les Llosses (Ripollès), dalt d’un petit serrat, fent de parròquia a un grup disseminat de cases. Edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada i decorat amb arcuacions llombardes a l’exterior. A l’interior de la nau s’aprecia la modificació dels murs per instal·lar-hi tres capelles que ocupen part del gruix del parament.
Santa Maria del Castell de Fornells és una església de Fornells de la Selva (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria del Freixe és una església del municipi de Mieres (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria del Mar o Santa Maria dels Masos, antigament Santa Maria del Càrcer, és una ermita al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Està adossada a un mas inclòs actualment a l'interior de les instal·lacions d'un càmping en un planell a la falda sud del Torre Moratxa i el Tossal Gros.
Santa Maria de Cercs és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria del Priorat és una ermita al municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria del Pòpulo era una església de Vallfogona de Ripollès, la torre de la qual està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Santa Maria es troba a la part alta del nucli del Vilosell. És un edifici d'origen romànic però que ha sofert múltiples transformacions al llarg dels temps, entre les quals hi ha la desaparició de l'absis semicircular primitiu i el trasllat de l'accés del mur de migdia al mur de ponent.
Santa Maria de Vallformosa és una església de Vilobí del Penedès (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Església de Santa Maria de Vallformosa està situada en un lloc proper a la carretera que va de Guardiola a Vilafranca.
Santa Maria d'Aiguamúrcia és una església d'Aiguamúrcia (Alt Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La iglesia de Santa María la Blanca de Villalcázar de Sirga (provincia de Palencia, Castilla y León, España), llamada todavía también de Santa María de Lito (por ser este último el nombre de la localidad hasta el siglo XVII), es un templo-fortaleza empezado a construir a finales del siglo XII, en la transición del románico al gótico, y terminado en el siglo XIV.
Santa Susanna de Caulès és una ermita preromànica de Caulès (Vidreres, Selva), al massís de Cadiretes, protegida com a bé cultural d'interès local. És molt popular entre els aficionats a la BTT i la bicicleta de muntanya de la zona.
Santa Susanna de Santa Perpètua de Gaià és una església de Pontils (Conca de Barberà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La capilla de Santo Domingo de la Calzada, también conocida como capilla del Puente es un lugar de culto religioso de la ciudad española de Madrid, situado bajo la autovía M-30.
Sants Just i Pastor de la Cellera és una església romànica de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà, veïnat de masies disperses a l'extrem nord del municipi de Crespià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels. És al cim del Puig Alt al Massís de les Gavarres, al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès).
El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona) que està situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d'altitud. Disposa d'un mirador des d'on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura.
El santuari de Cura és el conjunt religiós situat al cim del puig de Randa i que, segons la tradició, ocupa el lloc on es va retirar i va rebre la il·luminació Ramon Llull. A més, s'hi ret culte a la Mare de Déu de Cura.
El Santuari de la Fontsanta també dit Mare de Déu de Gràcia de la Fontsanta és un edifici religiós al municipi de Jafre (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Molt a prop hi ha la Font Santa de Jafre, inventariada de manera independent.
El santuari de la Mare de Déu de la Balma se situa en el terme municipal de Sorita, a la comarca dels Ports, a 3 km al nord de la població, vora la carretera CV-14, i a prop del riu Bergantes. Es tracta d'un edifici religiós enclavat en la roca, d'estil renaixentista, construït entre els segles xvi i xviii.
Santuari de la Mare de Déu de la Salut és una església del municipi de Terrades (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santuari de la Verge de Vallivana (Llogaret i antic santuari de la província de Castelló, municipi de Morella. L'eremitori de Vallivana és un dels més grandiosos i històrics del País Valencià.
La Mare de Déu del Coll és una església de Susqueda (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'ermita de la Mare de Déu del Llosar de Vilafranca, està situada a 1,5 km de la localitat, en la carretera CV-15, en direcció a l'Anglesola. Aquest conjunt està qualificat com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.
El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels. És al cim del Puig Alt al Massís de les Gavarres, al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès).
El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar.
El santuari del Tallat és un antic priorat i actual santuari marià del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell). Està situat al cim d'un turó de 787 metres d'altitud de la serra del mateix nom, al límit de les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà.
Extraordinario conjunto arqueológico rupestre de época celtibérica excavado sobre una montaña caliza, universal por conservar inscripciones en lengua celtibérica grabadas con caracteres latinos dedicadas al dios Lug.
El Santuario de Nuestra Señora de la Encina es un templo católico ubicado en el municipio español de Arceniega, en la provincia de Álava. Su construcción data de 1498, aunque existen vestigios del uso del lugar desde la época romana.
Yacimiento arqueológico excepcional de la cultura talayótica que conserva un santuario exento de sillería caliza regular donde se descubrieron los célebres "Toros de Costitx", tres colosales cabezas de buey talladas en bronce del siglo V a.C. que hoy constituyen joyas cumbres de la metalurgia prehistórica.
O Santuario da Nosa Señora das Virtudes, tamén coñecido como Igrexa das Virtudes ou ermida de Santa María, é un templo relixioso situado no lugar da Ponte (Arante, Ribadeo). Arredor da capela celébrase a romaría das Cruces, declarada festa de interese turístico de Galicia (declarada no 2018).
Ermita rural documentada desde el siglo XIII situada en un profundo valle boscoso que presenta una tipología de nave única con bóveda de cañón apuntada, un ábside liso y dependencias anexas destinadas antiguamente a la acogida de pastores y peregrinos.
O Santuario da Virxe da Barca é un templo católico situado no concello de Muxía. A súa situación na punta da península onde se asenta Muxía, fronte do mar, os ritos relixiosos asociados ao mesmo e a súa arquitectura e imaxinería fan del un dos máis singulares de Galicia.
